PAÍS DE LLETRES: ESPAI BLOC

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESPAI BLOC. Mostrar tots els missatges

dimarts, 20 d’octubre del 2009

ESPAI BLOC

Aquest és el vostre espai. Un lloc on expressar els vostres suggeriments, crítiques, per donar l'enhorabona a un company/a, felicitar i compartir idees... Fes-nos arribar el teu comentari (amb foto, si vols) i ho publicarem (però alerta amb les faltes d'ortografia)

Fem el bloc entre tot

Subscriure's a: Missatges (Atom)

Lectures 1r BATXILLERAT

Balla, balla, balla, de Haruki Murakami - La profunda veracitat de la prosa de Haruki Murakami s’acosta a l’escenari d’un hotel, ara luxós, ara decrèpit, que esdevé l’eix vertebrador de Balla, balla, balla, una novel·la escrita l’any 1988 després de l’èxit de Tòquio Blues, on l’autor barreja trames de novel·la negra amb reflexions metafísiques. Un home sense nom que es guanya la vida com a redactor de reportatges per a revistes, es veu obligat a tornar a l’hotel on fa molt de temps es va allotjar amb una dona que estimava malgrat no saber-ne ni tan sols el nom. Des d’aleshores, la dona ha desaparegut sense deixar rastre i una gran multinacional ha comprat l’hotel i l’ha reconvertit en un establiment modern, sense personalitat, d’estil occidental. De nou, el fantàstic contrasta amb les angoixes modernes encarnades en personatges tan peculiars com una recepcionista que viu experiències estranyes, una nena vident, un adolescent hipersensible, un actor d’èxit o el tenebrós Home Xai. Personatges que conflueixen en la història d’aquest jove escriptor que s’allotja al nou Hotel Dolphin buscant retrobar-se amb el passat, i que descobreix que hi ha fronteres on les agulles del rellotge s’aturen, l’espai es desdibuixa i els somnis prenen formes reals. Balla, balla, balla és una lectura entretinguda que no decepciona. Una novel·la que parla amb passió de cotxes, viatges, intrigues i elements sobrenaturals. Un refugi on trobarem tots els ingredients que ens agraden de Murakami a ritme del Rock and roll. Perquè a l’Hotel Dolphin els límits que separen móns paral·lels són tan fins i constants com una pluja suau que cala fins als ossos.

Lectures 1r BATXILLERAT

Ja fa molt de temps que el comissari Montalbano sent que es fa gran, però ara ja es deu haver fet vell i tot, perquè fins necessita la Bíblia per lligar caps en aquest cas tan intricat.En un terreny dels voltants de Vigata, s'ha trobat el cos d'un home esquarterat. Ningú no sap qui és el desconegut, però aviat una exòtica forastera, la Dolores, ?dolorosa' en catarellès, denuncia la desaparició del marit. És en aquest punt que el comissari es recorda de l'Evangeli: «Els grans sacerdots recolliren les monedes. Llavors van prendre l'acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrissaire per sepultar-hi els forasters.» El Camp del Terrissaire és l'indret de la traïció: Judes fou el primer a trair i, darrere seu, tots els altres, des del mort desmembrat fins als amics i el comissari mateix.Novel·la de doble fons, El camp del terrissaire és potser el cas montalbanià en què l'amistat, justament perquè penja d'un fil, adquireix més valor que mai.

Etiquetes

dimarts, 20 d’octubre del 2009

ESPAI BLOC