-Quadre comparatiu dels dialectes
·Ja t'ho diré “Si véns”: BALEAR
__http://www.youtube.com/watch?v=FBg0u4GI1B4__
·Lax'n'busto “La meva terra és el mar” : CENTRAL
__http://www.youtube.com/watch?v=raJgjL-2qnE__
·Pepet i Marieta “Me moles”: NORD-OCCIDENTAL(de transició)__http://www.youtube.com/watch?v=OBUTAQKFLjA__
·Claudio Gabriel Sanna “Carrer del mar”: ALGUERÉS
__http://www.youtube.com/watch?v=yr4YJ7nXI9w__
·Cançó de l'Allioli: Septentrional
__http://www.youtube.com/watch?v=9-Rj8jqqAWo__
Quadres de totes les característiques dels dialectes
VALENCIÀ |
|
Primera persona del present d’indicatiu |
Jo cante (2ª i 3ª conjugación sense desinència |
Possessius |
Meua, Teua, Seua |
Article |
El, La, Els, Les |
Numerals |
Huit, dèsset, diuit, dèneu, huitanta |
Verb SER |
Tu eres |
Vocalisme |
·Vocalisme tònic: 7 ·Vocalisme àton: 5 ·Canvi de vocals: les o són més ofertes, e àtona abans de s/n (antendre) |
Lèxic propi |
A poqueta nit, colp, creïlla, vesprà, xic/a, xiquet/a Expressió: Xe |
Influència d’altres llengües |
·Arabismes ·Mossarabismes ·Castellanismes |
Altres |
·Canvis d’accentuació: Imperfet d’Indicatiu: Acent clàssic:creïa, caïa ·La -D- intervocàlica: cau (llauraor ·Valencià central: apitxa X,G inicials, intervocàliques o carrere consonant (txicot, putxar) ·Demostratius: Este, eixe, aquell ·Pronoms febles: Me se te, mos devant del verb ·Combinació CI+CD: li’l, li la, li’ls, li les ·Ús del perfet simple ·Present Subjuntiu: menge ·Imperfet Subjuntiu: -ara, -era, -ira ·Increment incoatiu: ix |
BALEAR |
|
Primera persona del present d’indicatiu |
jo cant (desinències antigues en 1a i 2a plurals – AM, -AU: cantam, cantau) |
Possessius |
Meva teva seva |
Article |
Es,Sa, (Ets), Ses, (So, Sos) [però EL,LA en certs casos: la lluna) Personals: En Na |
Numerals |
Vuit, Divuit, Disset, Dinou, Vuitanta |
Verb SER |
jo som Usat com a auxiliar de verbs de moviment: som anat |
Vocalisme |
-Tònic: 8 vocals (la neutra és tònica) -Àton: tres vocals (neutra, i, u) afegint o en algun cas -Canvis: “o” àtona sona “o” (Excepte Menorca i Eivissa) -Àton: 3 (neutra, i, u) |
Lèxic propi |
Al·lot, Ca, doblers, horabaixa, nin/a |
Influència d’altres llengües |
Anglicismes al menorquí, arabismes en la toponímia |
Curiositats |
-Diftongs: qua-gua fa co-go (aigo) -Elisions vocals: la neutra cau també en els finals en –ia: familia -S intervocàlica cau: camia raboa -Assimilacions consonàntiques: dissate -Pronoms febles: formes plenes daant de verb: mos han duit -Present d’indicatiu: 1 i 2 persones plural (nos. Cantam, vos. Cantau) -Subjuntiu: desinències antigues (cantàs, cantaseis) -Increment incoatiu: eix -Pronom personal: per mi és per jo |
CENTRAL |
|
Primera persona del present d’indicatiu |
Jo cant-o [u] |
Possessius |
Meva, teva, seva |
Article |
El, la, els, les |
Numerals |
Vuit, disset, divuit, dinou |
Verb ser |
Tu ets |
Vocalisme |
Tònic: 7 vocals Àton: 3 vocals |
Lèxic propi |
Escombra, nen, noi Sortir |
Influència d’altres llengües |
Castellanismes: suelto |
Altres |
Present de Subjuntiu: i (que jo canti, cantis...) Demostratiu: Aquest/a, Aquell/a |
ALGUERÉS |
|
Primera persona del present d’indicatiu |
Desinència zero (parl) excepte en els verbs acabats en -iar on pren la desinència -c (canvic, estudic) |
Possessius |
Meu, mia, tou, tua, sou, sua, nostro, nostra, vostro, vostra, d'ellos, d'elles (i els plurals corresponents meus, mies, tous, tues, etc). |
Article |
Masc. sing. lo en general, però l en contacte amb vocal (grafiat el darrere vocal i l' davant vocal). La i les, fem. sing. i pl. Los i ls, m. pl, amb la mateixa distribució que lo i l. |
Numerals |
Cardinals:dos / dues, vuit, desset, divuit, denou. Ordinals: primer, segon, tercer, quart, lo de cinc, lo de sis, etc. |
Verb ser |
Só, sés, és, sem, séu, són. Emprat com a auxiliar per als temps composts en els verbs d'estat i moviment (sem estats, só eixit), i en els pronominals i reflexius (s'eren enrabiades, mos sem rentats) amb concordança del subjecte amb el partici en gènere i nombre. |
Vocalisme |
e àtones > /a/ excepte cultismes o àtones > /u/ excepte cultismes his-, im-, in- àtones inicials > /as-/, /am-/, /an-/, |
Lèxic propi |
Minyona (xica, noia, al·lota), maití (matí), anca (cama), escrivir (escriure), espantar (meravellar) |
Influència d’altres llengües |
Italià (sindacat [sindicat], ma [però], imparar [aprendre]...) i sard (llumí, que ha entrat a la resta de la llengua) |
Altres |
La r canvia a vegades de lloc si va darrere de be, gue, de o te no inicials (pebre > prebe), o davant de m o n (endormir-se > endromir-se) La l i la d entre vocals passen a r (vila i vida > vira) La r davant de consonant passa a l (cercar > salcà, parlar > pal·là, Barceloneta > Balçaruneta) Demostratius (2 graus): aqueix, aquell Subjuntiu en -i- |
NORD-OCCIDENTAL |
|
1a persona del present d’indicatiu |
Jo cant-o |
Possessius |
Meua, teua, seua |
Article |
Lo/el, la, los/els, les |
Numerals |
Vuit, disset, divuit, dinou |
Verb SER |
Jo sic (Franja de ponent, Aragó) http://blocs.xtec.cat/dialectes/2008/04/30/el-catala-de-la-franja-darago/ |
Vocalisme |
Tònic: 7 vocals Àton: 5 vocals Canvi de vocal: La a final de la 3ª persona del singular de qualsevol temps verbal es pronuncia com [e] e tancada: (ell) torna, tornava: [ˈtorne], [torˈnae]. |
Lèxic propi |
Moixó (ocell), maldar (renyir) Altres: Natros, vatros, llavons... |
Influència d’altres llengües |
Castellanismes: detrás |
Altres |
La o àtona inicial diftonga en [aw]: aulor |
Mapa interactiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada