Control 1r BATX

Tema 5

1. Les famílies lingüístiques. 118-120
2. Connectors i puntuació. Pràctica 121-124
3. Locucions adverbials, preposicionals i conjuntives 132
4. Consonants nasals i ròtiques. Pràctica 133-135


Tema 6

Sociolingüística 140-142

Tema 8

Sociolingüística 164-165

Control tema 4

CONTINGUTS
 
 1. Variació diatòpica (pp 74-76) Qüestions i activitats
 2. Lingüística del text (pp 78-79)  "                    "
 3. El verb (pp. 84-86)                    "                    "
 4. Barbarismes (88)
 5. B i V  (pp 89-90)
 6. Literatura: Llull, Eiximenis i Vicent Ferrer (222-225)
 7. Literatura: Humanisme i Metge (226)

Literatura és alegria 

 SEBASTIÀ ALZAMORA

L’escriptor Antoni Puigverd publicava ahir a La Vanguardia un article francament bo sobre la presència de la literatura en l’ensenyament públic actual. Es titulava “La cervesa i la literatura”, i l’autor hi venia a dir que tant la beguda com les lletres exigeixen un aprenentatge: a ningú li sol agradar la cervesa el primer cop que la tasta, a causa del seu sabor amargant, però bé que quan se li agafa el gustet hi ha fins i tot qui n’abusa. Amb la literatura passa una cosa semblant: tal vegada al començament costi una mica entrar-hi, a causa de l’esforç intel·lectual que representa, però una vegada s’ha adquirit una certa capacitat de llegir, es converteix en un hàbit del qual ningú ja no es vol desprendre. Ara bé, concloïa Puigverd: la societat d’avui sembla que està molt més preparada per familiaritzar els joves amb la cervesa que no pas amb les lletres. I per molt que sembli un diagnòstic pessimista o descoratjador, em temo que és ben cert.

En realitat el problema ve de lluny. Un servidor, que certament ja no és cap nen ni cap adolescent, pot donar testimoni que en els seus anys de batxillerat ja existia un debat sobre el que convenia o no convenia donar-nos a llegir als estudiants: llibres fàcils o llibres difícils? Bé, depèn del que incloguem en cada categoria. Ja en els meus temps remots va començar a circular una certa pseudoliteratura juvenil d’estil fluix i continguts pretesament moralitzants que va dissuadir molta gent del gust per la lectura. En canvi, alguns professors amb cara i ulls ens varen donar a llegir J.V. Foix, Blai Bonet, Vicent Andrés Estellés o Pablo Neruda. És ben possible que les nostres ments encara núbils no acabessin de comprendre què se’ls posava davant dels ulls, però només la cadència de les paraules, la seva col·locació, el ritme que les agombolava, ens deixava fascinats i ens feia entendre que se’ns havia obert una porta de coneixement i de plaer que ja mai més no voldríem tancar. Al contrari, l’alegria de la literatura (com la de l’art en general, sigui música, cinema, pintura o teatre, per esmentar algunes disciplines) és encomanadissa, i el que a un li ve de gust quan acaba de llegir una bona novel·la, un bon poema o un bon assaig és compartir-ho amb les persones que estima. La bona literatura no tan sols ens fa gaudir i pensar, sinó també socialitzar-nos i civilitzar-nos.

Per això és lamentable que les lleis dels successius governs espanyols, fins a aquesta vergonyosa Lomce del ministre Wert, hagin anat retrocedint en l’ensenyament de la literatura fins a arribar al punt no tan sols d’apuntar-se als llibres fàcils, sinó fins i tot de legislar a favor dels llibres absents o inexistents. La formació en literatura és una formació del gust, que ens porta a un procés equivalent al de la formació del gust en el menjar: del pa de motlle amb crema de cacau fins a uns bons escaldums hi va un procés d’aprenentatge. I quan s’ha après a llegir una mica, un bon poema entra millor que la millor de les cerveses.

Dictat de nivell de suficiència

Dictat de nivell intermedi

Dictat 1

Continguts tema 5

1. Literatura:

• Corrents estètics europeus (144; des del 3r paràgraf)
• Jordi de Sant Jordi : obra (2n paràgraf)
• Ausiàs Marc Característiques, referenst literaris, obra i estil; 146-148)
• Jaume Roig (L'Espill, temàtica, estructura, crítica) 149

2. Llengües del món. Llengües d'Europa 161-162

3. Coherència semàntica. Definició de conceptes 163-164
4. Texts: característiques i tipus 165-166
5. Les perífrasis verbals 169-170
6. Locucions lèxiques i nominals 171-172
7. Consonants palatals 173

Control tema 3

Continguts-preguntes


1. Literatura: El context (política, economia i religió) 76
2. Literatura: La poesia cortesana (característiques i autors) 77
3. Literatura: Prosa moralitzadora del segle XIV (Eiximenis, Vicent Ferrer, Turmeda) 78-80
4. Literatura: Bernat Metge (característiques i estil de la seua obra)81
5. La variació diatòpica: característiques del bloc oriental i de l'occidental 87-89
6. Adequació pragmàtica: 91-96

-La intenció comunicativa  (funcions bàsiques)
-Tipus de textos (característiques)
-Les veus del discurs (tipus i característiques)
-Tipus de narrador
-Personatges (tipus)
-El discurs reportat
-Presència de l'emissor (dixi, modalització i impersonalització)

7. La derivació 101-102
8. Ortografia: oclusives i fricatives labiodentals 103-106

Tipus de textos from vilasafont

Les veus del discurs

Exemples de discurs reportat

• “Creus que cal deixar el cotxe a casa?”, preguntà. –És clar que sí –va contestar
•  Li preguntà si creia que calia deixar el cotxe a casa i va contestar que sí.
•  Li agradava aquell paisatge. S’imposava a l’anècdota que és l’ésser humà. Era aclaparador. 
•  Mira, no vol eixir amb mi...I ara què faig?...
• Laura pensava: “No tornaré a convidar-lo a casa mai més, encara que m’ho demani agenollat; ja m’ha enganyat massa voltes” La va mirar i li va preguntar: “on aniré sense tu?”
• Laura pensava que no tornaria a convidar-lo a casa mai més, encara que li ho demanés agenollat. La va mirar i li va preguntar que on aniria sense ella.
•  Laura pensava: no tornaria a convidar-lo a casa mai més, encara que li ho demanés agenollat.
• Sí perquè ell no havia fet mai una cosa amb això de demanar que li portaren l’esmorzar al llit amb un parell d’ous des de l’hotel amb una veu decaiguda, tot un personatge per fer-se l’interessant amb aquell fardot de Riordan que es pensava que s’hi faria l’arròs i no ens va deixar ni cinc tot per a misses per a ella i la seua ànima més rància que s’hagi vist mai que quan s’havia de gastar quatre penics per l’esperit de cremar…

Derivats

Derivats

Escriu un nom derivat d'aquests adjectius:

àcid:	invàlid:	fresc:	mort:
nou:	tranquil:	sol:	boig:
roig:	eficaç:	absent:	idoni:
ingenu:	fals:	honest:	lent:

Escriu un nom derivat d'aquests verbs:

estrenar:	avortar:	agradar:	desviar:
aterrar:	saludar:	assegurar:	contenir:
creure:	proveir:	néixer:	lloar:
desfilar:	carregar:	alternar:	embarcar:

Sense tu / Teràpia de Shock

És de nit,
És tot fosc,
Estic sol,
I no hi ha ningú
És de nit,
Un record
Dins el cor
Ella hi és a dins

Els seus ulls,
Són brillants,
Un somriure extravagant,
Ja no hi és,
L'he perduda ,
Va marxar,
Lluny del meu abast
I sempre estarà al meu cor...

Sense tu, jo no puc,
Sense tu, si no hi ets,
Sense tu, jo no sóc ningú.

És de nit
És tot fosc
No estic sol, no ho estic
Tu estàs amb mi.

Els seus ulls,
Són brillants,
Un somriure extravagant,
Ja no hi és,
L'he perduda ,
Va marxar,
Lluny del meu abast
I sempre estarà al meu cor...

Si no estàs aquí
Si no estàs amb mi
Jo no et puc mirar
Jo no et puc sentir

Si no estàs aquí
Si no estàs amb mi
Jo no et puc tocar
Jo no et puc besar

I sempre estaràs al meu cor...

Me sobren paraules / Antònia Font

Me sobren paraules (agulla, fil de cosir, tisores, estufa),
me sobren paraules (vermut, patates, olives),
paraules molt curtes (pi),
paraules molt llargues (esternoclestmastoideu),
paraules molt fàcils (mamà),
paraules difícils (obliqüitat)... i jo què sé.
Me falten paraules per explicar què significa per jo.
me falten paraules ...
es diccionaris són plens de paraules gratis i certes.
paraules d'amor senzilles i tendres.
(Ella tenia dues llunes en tota sa cara,
les obria i les tancava.
i tenia ses dues cares de sa lluna.
una blanca i s'altra obscura).
Me sobren paraules però no tenc res a dir
(cadàver, pitufo), me sobren paraules,
d'aquí a dos anys me retir.
paraules molt lletges (nyu).
paraules molt guapes (lapislàtzuli)
paraules provisionals amb es accents girats.

La vida sense tu / Obrint Pas

La vida és un matí de cada dia
quan et passava a recollir
una caputxa negra, texans amples
un mural descolorit.

La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats.

La vida és un dijous que acabaria
al teu pis d'estudiants,
quatre espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats.

La vida és un cel blau cap al migdia
quan pujàvem al terrat
una cançó d'Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs.

La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu

La vida és mossegar la fruita dolça
a les escales de Mercat Central
pujar per Cavallers fins la Valldigna
fumar oblits, cantar a crits

La vida és una casa enderrocada
creuant les Torres de Serrans
'Amor, humor, respecte' a la façana
foc i metralla a les nostres mans

La vida és agafar el primer tramvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un món en guerra als ulls cansats

La vida és una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos nàufrags a la platja
l'últim cop que em vas besar

Dialectes 2

EL CATALÀ ORIENTAL: TRETS  confusió a , e àtones en vocal neutra: cas a = par e neutralització o , u àtones en u : c o sir (pronunciat "cusí"), s u rar (pronunciat "surà") E tancada provinent del llatí vulgar pronunciada e oberta: c e ba grup ix entre vocals sense pronunciar i : cai x a , coi x verbs incoatius amb - eix- en el present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu: serveix , serveixi... desinència - u , - i , - ø a la 1a persona del present d'indicatiu: cant i , canto , cant plurals d'antics esdruíxols acabats amb - n , perden la nasal: orfe / orfes formes reforçades dels pronoms personals febles: em , ens , et , us , en lèxic específic: mirall , noi , xai...

1. TRETS DEL CATALÀ CENTRAL

-iodització o ieisme en pronúncies com: paia, ceia, ui, vui . Aquest fenomen no és compartit en algunes comarques (Barcelonès, Baix Llobregat, l'Anoia...) tot i que el -mantenen en alguns mots: uial, ceia, vui, assoleiat
-alternança de l'article el / en : el Joan / en Joan
-1a persona del present d'indicatiu és pronunciada amb u : cant u , pens u
-absència de -ns en plurals: homes, joves, orfes...
-pronúncies com: aiga, dugues, llenga, paraiga...
-lèxic específic: mandra, cargol, cartró...

2. TRETS DEL BALEÀRIC

-manteniment de la vocal neutra tònica: abéia, cadéna
-reducció dels diftongs -qua i -gua a -co i -go: llengo, aigo, pasco...
-desaparició de la -a final dels mots esdruíxols acabats en -ia : famili, histori, graci
-tonicitat dels pronoms àtons: dur-hó
-iodització: veia ( vella ), fuia ( fulla )
-manca de desinència en la primera persona del present d'indicatiu: cant, pens
-desinències verbals en a:: jo cantàs (cantés), noltros cantam, voltros cantau
-article salat: sa casa, s'al·lot
-formes plenes dels pronoms: me parei, mos veurem
-lèxic propi : al·lot, capell ( barret ) , granera ( escombra ) , torcar ( fregar ), calces ( mitges ), ver ( veritat )...

3. TRETS DEL ROSSELLONÈS

-vocalisme tònic de cinc fonemes: vi, bé, va, cor, curt.
-supressió de la vocal neutra en la terminació -ia (com en el balear): prudenci, gabi ( gàbia ), famili, esbergini ( albergínia )
-inexistència de mots esdruíxols: musica, botanica, parabola
-tancament de o tònica en u : canç ú ( cançó ), miny u na ( minyona )
-caiguda de la -d a genre, tenre, venre, divendres...
-desinència -i en la 1a persona del present d'indicatiu: cant i
-construcció d'oracions negatives amb pas sense l'adverbi no : ho sap pas ( no ho sap pas )
-ús de l'auxiliar ser/ ésser per a alguns verbs intransitius:
-s'és tallat un dit ( s'ha tallat un dit )
-som vingut ---- ( he vingut )
-gal·licismes lèxics i sintàctics: roba (vestit ), muleta ( truita ), presque ( quasi ), d'abord ( en primer lloc )
-lèxic propi: trefugir ( neguitejar ), oliu ( olivera ), pallago ( noi ), ca ( gos ), estela ( estrella )...

4. TRETS DE L'ALGUERÈS

-És parlat a l'Alguer, ciutat de l'illa de Sardenya, a Itàlia. Restes de la dominació catalana del segle XIV al XVIII. Perviu amb la influència del sard i la pressió de l'oficialitat de l'italià.
-neutralització de a , e àtones en a
-substitució de r seguida d'altres consonants per - l - : jalmana (germana), malç (març), talda (tarda)
-confusió de -d- i -l- entre vocals en -r- : farrí ( fadrí ), perra ( pedra ), jarara ( gelada ), ururar ( olorar ), Naral ( Nadal ), burell ( budell ) manca de palatalització final -ll , -ny : gal ( gall ), col ( coll ), janul ( genoll ), fil ( fill ), jun ( juny ), astan ( estany )
-articles: lo , la , i diferències en alguns gèneres: la gel, la dolor, la sabor
-lèxic propi: calça ( mitja ), forqueta ( forquilla ), morro ( llavi )...

Dialectes 1

EL CATALÀ OCCIDENTAL: TRETS

distinció a , e àtones: cas a , par e
distinció o , u àtones: c o sir , s u rar
E tancada provinent del llatí vulgar es pronuncia e tancada: c e ba
pronúncia de la i en el grup ix intre vocals
verbs incoatius amb - i - en el present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu: servix , servisca , servixa
desinència - o o - e a la 1a persona del present d'indicatiu: cant o , cant e
plurals d'antics esdruíxols acabats amb - n , mantenen la nasal: orfe / òrfe n s
formes plenes dels pronoms personals febles: me , mos , te , vos , se , ne
lèxic específic: espill , xic , corder...

1. TRETS DEL CATALÀ NORD-OCCIDENTAL

-es diferencia a i e i o i u àtones
-tancament de la e en i per influència de la consonant palatal : ginoll, siroll
-articulació de la e àtona inicial travada com a a : antendre, ancendre
-diftongació de la o- àtona inicial: auliva ( oliva ), aufegar ( ofegar )
-es mantenen els articles lo i los : lo pare, lo Joan
-desinència -o en la primera persona del singular del present d'indicatiu: jo canto
-les terminacions del subjuntiu es fan majoritàriament en -e: cante
-ús del sufix -eiar : barreiar ( barrejar ), me'n vai a festeiar ( me'n vaig a festejar )
-conversió de - ig en -i : roi ( roig ), pui ( puig )
-palatalització de la consonant fricatriva g a principi de mot i darrere de consonant: txut plantxar
-palatalitzacio de g a principi de mot: dgent
-lèxic propi: selló (càntir), sargantalla (sargantana), bajoca (mongeta ), despús-demà (demà passat), mançana (poma), panís (blat de moro), padrí -ina (avi-àvia), etc.

2. TRETS DEL VALENCIÀ

-articulació de la e àtona inicial travada com a a : antendre, ancendre
-caiguda de la -d- intervocàlica: aixà (aixada), mocaor, teulà...
-pronunciació de la - r i la - t finals: pensar , eixir , cent , sant
-pronunciació de la consonant final dels grups -nt, -nd, -lt, -ld, etc
-es diferencia la pronunciació de v/b
-possessius: meu, meua, meus, meues
-tres localitzacions per als demostratius: este, eixe, aquell
-forma única del numeral dos per al masculí i per al femení
-formes verbals: jo cante (canto), poguera, jo aní (vaig anar), diguí, n à ixer...
-combinacions pronominals específiques: li la donaré (la hi donaré), li'l portaré (l'hi portaré)
-lèxic propi: prompte (aviat), xic (noi), bou (toro), llevar (treure alguna cosa), orellals (arracades), escurar (rentar els plats).

Dialectes

Indica el dialecte territorial al qual pertanyen aquests textos i comenta els trets dialectals que hi observis:


1. “A natres mos vam fermar en unes estaques que hi havie clavades a la paret, i allí mos vam estar tot lo dia. Les persones anaven passant i es miraven los porcells:
-Quant ne vol d'eixe porcellet faixat?
-Cinquanta duros - die l'ama.
-Això de que els val no ho sé. Trenta n'hi dono.
-Per trenta me l'entorno cap a casa.
-Si són més barats, no pergue el temps. Quedo-se'ls.
-És que m'agrade eixe faixadet.”


2 “Me cregui, noltros no hem tengut sort amb sos homos. Es meu, Déu l'hagi perdonat, me donà molta mala vida. Més vago que es jeure, aficionat a n'es joc i a sa beguda, me tupava quan li donava la gana i li donava ben espesses vegades. Si aquest cosset li contàs! M'aixecava cada dia a les quatre, agafava es carril de sa mitja per arribar a ciutat a les cinc manco busques, amb es temp just per entrar puntual a sa feina.”



3 “En quant al llenguatxe que eixos reformaors volen imposar-mos, io no el crec perill. Escrivint com hui es parla, però en mèrit, en idees valioses que facen commoure, en fondo científic, no sent sols una lliteratura de txoguet, inspirant-se en les “lutxes”, problemes i complejitats de la vida lletxint molt eixos reformaors aniran agranats entre els seus romanticismes a l'”olvit” més espantós.”



4 “Si els portavi a la comuna seria un bon cop a fer! Ho posarien su'l jornal. Ai, quina burla! Tinc por que se fotin de jo... Belleu valdria millor els enviar a calcú, com si fos un present! És això, té, els enviaré (...). Quan van sàller a sis hores, sense perdre una minuta, se'n va córrer tot decidit cap allà i, en arribant, se'n va anar de pressa al comptuar de la Xixí. (...) Ara, això és passat. Se'n parla pas pus. Me hi fa pas res... Se'n resordarà, saps, el Nasprim, de les velles estisores!”



5 “-Ramon és amic teu?- demanà Laura al seu germà.
-Era de la meua quinta. Vine, que te'l presente- digué vicent.
-No, no et preocupes. No el vullc vore encara, eixe xiquet. És massa prompte. Només ho dia per curiositat. Quan eixirem de l'hotel?
--Quan vulgues. Podem agarrar el cotxe i anar a dinar a la platja. A la vesprà podem tornar a vore si Ramon és ací,. Què te pareix?”



6 “-Ja la sento arribar, la teua germana- va dir la mare de l'Eva.
--Sí, m'ha paregut que entrave de pressa-- va contestar ella.
De pressa, sí! Com tots los jóvens d'ara: més que caminar, vole com un moixó. Espero que porto l'oli, perquè si no, no podré fer el corder per a demà.
--Sí que el porte, mare. També porte les tovalles redones, les maçanes i el pebre roig



7 Ses bessones passaven de cap a cap de setmana al Temple, ja que es meu jornal no em donava per pagar sa manuntenció de ses tres. Es diumenges les deixaven sortir i jo me les enduia. Anàvem a missa a la Sang, després a dinar a ca nostra i s'horabaixa les menava a n'es cine des Patronat Obrer. Un diumenge mos ne succeí una de bona! Des d'es públic qualcú va cridar: “Se cala foc...” Cametes me valguen!, vaig dir-me jo. Agaf ses nines una per cada mà i venga córrer fins arribar a n'es portal. Lo gros d'es cas és que ben poca gent, trobava jo, havia sortit d'es cine. Jo passava una penada, ja els veia a tots cremats. Devíem ésser només una vintena de “presones” les que ens trobàvem a punt de sortir a n'es carrer. Amb això es porter, que era molt de la broma, mos digué:”



8—Prenga, eixugue's amb açò. Es va llevar el barnús, li'l va donar i es quedà només vestida amb un winston als llavis i sabates roges d'altíssims talons.
—Gràcies per...
—Està vist que vostè és d'aquells que, si no tenen algú que vigile, són capaços de fer un desficaci darrere d'un altre. Eh que tampoc no s'ha portat roba per canviar-se?
—No.
--I no em mire amb eixa cara com si tinguera un esglai (...). Prenga, ací li ha trobat uns pantalons i una camisa neta que li aniran bé. De roba en tenia la gana, ell sempre anava mudat com un senyor, fóra d'hivern o d'estiu, la jaqueta i la corbata només se les llevava a punt i hora... Ací hi ha unes armariades plenes que fan goig. Però de calçotets no sé si en trobaré. Jo crec que no en gastava.
—Com que no... —Estava assegut a la vora del llit, embolicat amb el barnús.
—Gastava només bragues de dona. Però no pense que fóra un d'aquells, no, tot al contrari. Al llit era una cosa fora de sèrie, li ho puc dir jo... quants anys tenia?”

València en falles