Lo
somni és l'obra mestra de Bernat Metge. Metge hi explica com,
poc després de sortir de la presó, se li apareix, en somnis, el rei
Joan I, mort feia poc. L'obra està en prosa, dividida en quatre
llibres, i es basa en el recurs clàssic del debat (entre Bernat
Metge, el rei i d'altres personatges que se li vant apareixent) per
introduir i desenvolupar conceptes filosòfics.
Context
i objectiu
Lo
somni va ser escrit l'any 1399, quan l'Humanisme acabava d'arribar a
la Corona d'Aragó. Bernat Metge la va escriure tot just després de
sortir de la presó, un cop absolt de l'acusació a
la
qual ell i trenta-set consellers reials més havien sigut sotmesos.
Segons aquella acusació, la mort de Joan I hauria sigut causada per
un mal consell per part dels consellers; aquella mort tan sobtada
era, des del punt de vista religiós, terrible, ja que el rei no
havia rebut les atencions i les cerimònies necessàries perquè la
seva ànima pogués anar al cel. Bernat Metge va escriure Lo somni
com una defensa personal contra aquelles acusacions, per tal que la
seva innocència quedés fora de qualsevol dubte. Un altre objectiu
de l'obra era guanyar-se el favor del nou rei i la nova reina, Martí
l'Humà i Maria de Luna.
Parts
de l'obra
Primer
llibre
Durant
aquesta part, l'autor, que està tancat a la presó, rep en somnis la
visita de l'ànima del rei Joan I, amb qui estableix un diàleg
filosòfic i religiós sobre la immortalitat de l'ànima. Dels quatre
llibres és el que més reflecteix el pensament humanista, i on es
posa en dubte totes les coses, que es van argumentant racionalment.
Segon
llibre
Es
coneix la identitat dels dos acompanyants del rei Joan, que són els
personatges de la mitologia clàssica Tirèsies i Orfeu. Aquest també
és un element clarament humanista: la referència als clàssics. El
rei Joan I també explica que el destí de la seva ànima no és
l'infern, sinó el purgatori, on la seva ànima serà purificada per
després poder anar al cel. Aquesta part és un element molt
important en la defensa de la innocència de Bernat Metge.
Tercer
llibre
Orfeu
fa una explicació de la seva vida, per després descriure l'infern
de la mateixa manera que Virgili i Dante. Tirèsies (1) fa una dura
crítica contra les dones, en què usa gairebé literalment fragments
traduïts d’ Il Corbaccio, de Boccaccio.
Quart
llibre
Bernat
Metge fa una lloança molt extensa a totes les dones, començant per
l'antiguitat i estenent-se al llarg de tota la història. Para
especial atenció en la reina Maria de Luna, per guanyar el seu el
favor. Critica els homes i més tard comenta punt per punt els
arguments contra les dones de Tirèsies. Finalment, el llibre acaba
quan l'autor es desperta del seu somni.
(1)
Tirèsies és
un personatge mitològic, famós endeví de Tebes. La deessa Pal·las
el va fer tornar cec perquè la va veure nua quan es banyava. A canvi
de la ceguesa, li va ser concedida la capacitat d'endevinar el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada