PAÍS DE LLETRES

El tresor del maquis

 Joan Constans i Aubert 

Fa poc que s’ha acabat la segona guerra mundial. El régim del general Franco es consolida a Espanya gràcies a la connivència de les potències guanyadores. La lluita dels pocs combatents antifranquistes que encara es resisteixen a declarar-se vençuts, els maquis, està donant les darreres boquejades pels boscos i muntanyes del nostre país. En aquest context, un grup de nois descobreix per boca d’un moribund, la presència d’un tresor amagat a les coves de l’alta Garrotxa, un tresor suposadament abandonat quan els vençuts en la guerra civil marxaven camí de França. La resolució de trobar-lo comptarà amb l’ajut accidental del pare Gratacós, un escolapi bonàs i irascible que coneix molt bé el
territori per haver nascut en un mas d’aquelles contrades.

L’Hermegildo Sánchez, cap local de la Falange tot i haver lluitat al costat dels anarquistes de la columna Durruti durant la guerra, impartirà les disciplines de “Formación del Espíritu Nacional” i de Gimnàstica a l’escola dels nois i acabarà per desvetllar tot el pla dels joves intentant destorbar
la recerca en benefici propi. En el mateix paisatge on es desenvolupa aquesta narració la presència del
maquis és constant tot i que no sempre es deixa veure.
El tresor del maqui és una història d’heroïsme i traïcions, de pors i esperances en un microcosmos que vol ser una imatge de la societat catalana de postguerra.