dijous, 8 de gener de 2015

Dialectes 2


EL CATALÀ ORIENTAL: TRETS 

confusió a , e àtones en vocal neutra: cas a = par e
neutralització o , u àtones en u : c o sir (pronunciat "cusí"), s u rar (pronunciat "surà")
E tancada provinent del llatí vulgar pronunciada e oberta: c e ba
grup ix entre vocals sense pronunciar i : cai x a , coi x
verbs incoatius amb - eix- en el present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu: serveix , serveixi...
desinència - u , - i , - ø a la 1a persona del present d'indicatiu: cant i , canto , cant
plurals d'antics esdruíxols acabats amb - n , perden la nasal: orfe / orfes
formes reforçades dels pronoms personals febles: em , ens , et , us , en
lèxic específic: mirall , noi , xai...

1. TRETS DEL CATALÀ CENTRAL
-iodització o ieisme en pronúncies com: paia, ceia, ui, vui . Aquest fenomen no és compartit en algunes comarques (Barcelonès, Baix Llobregat, l'Anoia...) tot i que el -mantenen en alguns mots: uial, ceia, vui, assoleiat
-alternança de l'article el / en : el Joan / en Joan
-1a persona del present d'indicatiu és pronunciada amb u : cant u , pens u
-absència de -ns en plurals: homes, joves, orfes...
-pronúncies com: aiga, dugues, llenga, paraiga...
-lèxic específic: mandra, cargol, cartró...

2. TRETS DEL BALEÀRIC
-manteniment de la vocal neutra tònica: abéia, cadéna
-reducció dels diftongs -qua i -gua a -co i -go: llengo, aigo, pasco...
-desaparició de la -a final dels mots esdruíxols acabats en -ia : famili, histori, graci
-tonicitat dels pronoms àtons: dur-hó
-iodització: veia ( vella ), fuia ( fulla )
-manca de desinència en la primera persona del present d'indicatiu: cant, pens
-desinències verbals en a:: jo cantàs (cantés), noltros cantam, voltros cantau
-article salat: sa casa, s'al·lot
-formes plenes dels pronoms: me parei, mos veurem
-lèxic propi : al·lot, capell ( barret ) , granera ( escombra ) , torcar ( fregar ), calces ( mitges ), ver ( veritat )...

3. TRETS DEL ROSSELLONÈS
-vocalisme tònic de cinc fonemes: vi, bé, va, cor, curt.
-supressió de la vocal neutra en la terminació -ia (com en el balear): prudenci, gabi ( gàbia ), famili, esbergini ( albergínia )
-inexistència de mots esdruíxols: musica, botanica, parabola
-tancament de o tònica en u : canç ú ( cançó ), miny u na ( minyona )
-caiguda de la -d a genre, tenre, venre, divendres...
-desinència -i en la 1a persona del present d'indicatiu: cant i
-construcció d'oracions negatives amb pas sense l'adverbi no : ho sap pas ( no ho sap pas )
-ús de l'auxiliar ser/ ésser per a alguns verbs intransitius:
-s'és tallat un dit ( s'ha tallat un dit )
-som vingut ---- ( he vingut )
-gal·licismes lèxics i sintàctics: roba (vestit ), muleta ( truita ), presque ( quasi ), d'abord ( en primer lloc )
-lèxic propi: trefugir ( neguitejar ), oliu ( olivera ), pallago ( noi ), ca ( gos ), estela ( estrella )...
4. TRETS DE L'ALGUERÈS
-És parlat a l'Alguer, ciutat de l'illa de Sardenya, a Itàlia. Restes de la dominació catalana del segle XIV al XVIII. Perviu amb la influència del sard i la pressió de l'oficialitat de l'italià.
-neutralització de a , e àtones en a
-substitució de r seguida d'altres consonants per - l - : jalmana (germana), malç (març), talda (tarda)
-confusió de -d- i -l- entre vocals en -r- : farrí ( fadrí ), perra ( pedra ), jarara ( gelada ), ururar ( olorar ), Naral ( Nadal ), burell ( budell ) manca de palatalització final -ll , -ny : gal ( gall ), col ( coll ), janul ( genoll ), fil ( fill ), jun ( juny ), astan ( estany )
-articles: lo , la , i diferències en alguns gèneres: la gel, la dolor, la sabor
-lèxic propi: calça ( mitja ), forqueta ( forquilla ), morro ( llavi )...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada