Literatura és alegria
SEBASTIÀ ALZAMORA
L’escriptor Antoni Puigverd publicava ahir a La Vanguardia
un article francament bo sobre la presència de la literatura en
l’ensenyament públic actual. Es titulava “La cervesa i la literatura”, i
l’autor hi venia a dir que tant la beguda com les lletres exigeixen un
aprenentatge: a ningú li sol agradar la cervesa el primer cop que la
tasta, a causa del seu sabor amargant, però bé que quan se li agafa el
gustet hi ha fins i tot qui n’abusa. Amb la literatura passa una cosa
semblant: tal vegada al començament costi una mica entrar-hi, a causa de
l’esforç intel·lectual que representa, però una vegada s’ha adquirit
una certa capacitat de llegir, es converteix en un hàbit del qual ningú
ja no es vol desprendre. Ara bé, concloïa Puigverd: la societat d’avui
sembla que està molt més preparada per familiaritzar els joves amb la
cervesa que no pas amb les lletres. I per molt que sembli un diagnòstic
pessimista o descoratjador, em temo que és ben cert.
En realitat el problema ve de lluny. Un servidor, que certament ja no
és cap nen ni cap adolescent, pot donar testimoni que en els seus anys
de batxillerat ja existia un debat sobre el que convenia o no convenia
donar-nos a llegir als estudiants: llibres fàcils o llibres difícils?
Bé, depèn del que incloguem en cada categoria. Ja en els meus temps
remots va començar a circular una certa pseudoliteratura juvenil d’estil
fluix i continguts pretesament moralitzants que va dissuadir molta gent
del gust per la lectura. En canvi, alguns professors amb cara i ulls
ens varen donar a llegir J.V. Foix, Blai Bonet, Vicent Andrés Estellés o
Pablo Neruda. És ben possible que les nostres ments encara núbils no
acabessin de comprendre què se’ls posava davant dels ulls, però només la
cadència de les paraules, la seva col·locació, el ritme que les
agombolava, ens deixava fascinats i ens feia entendre que se’ns havia
obert una porta de coneixement i de plaer que ja mai més no voldríem
tancar. Al contrari, l’alegria de la literatura (com la de l’art en
general, sigui música, cinema, pintura o teatre, per esmentar algunes
disciplines) és encomanadissa, i el que a un li ve de gust quan acaba de
llegir una bona novel·la, un bon poema o un bon assaig és compartir-ho
amb les persones que estima. La bona literatura no tan sols ens fa
gaudir i pensar, sinó també socialitzar-nos i civilitzar-nos.
Per això és lamentable que les lleis dels successius governs
espanyols, fins a aquesta vergonyosa Lomce del ministre Wert, hagin anat
retrocedint en l’ensenyament de la literatura fins a arribar al punt no
tan sols d’apuntar-se als llibres fàcils, sinó fins i tot de legislar a
favor dels llibres absents o inexistents. La formació en literatura és
una formació del gust, que ens porta a un procés equivalent al de la
formació del gust en el menjar: del pa de motlle amb crema de cacau fins
a uns bons escaldums hi va un procés d’aprenentatge. I quan s’ha après a
llegir una mica, un bon poema entra millor que la millor de les
cerveses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada