dimarts, 16 de setembre de 2014

Classificació de les llengües romàniques

  • Llengües iberorromàniques
  • Llengües occitanorromàniques
  • Llengües gal·lorromàniques
  • Llengües retorromàniques
  • Llengües gal·loitalianes
  • Llengües italorromàniques centro-meridionals
  • Llengües balcorromàniques
  • Sard
  • Mossàrab
http://www.romaniaminor.net/mapes/romania.swf

Llengües iberoromàniques

  • Aragonès: parlat a determinades zones de la província d'Osca (Espanya).
  • Castellà (castellano, s. XI): una de les llengües oficials d'Espanya, coneguda també com a espanyol. Oficial en la major part dels països de l'Amèrica Llatina. Té poca varietat dialectal en els registres cultes i es mostra com una llengua molt conservadora.
  • Asturlleonès (Asturllïonés, s. X Nodicia de kesos): llengua sovint denominada Asturià (asturianu) al Principat d'Astúries i Lleonès (llïonés) a Lleó, Zamora i Salamanca. Una variant, el mirandés, és oficial a Miranda del Duero (Portugal), i una altra, el castúo, es parla en el nord-oest d'Extremadura.
  • Gallec: llengua de Galícia. Alguns lingüistes prefereixen catalogar el gallec com la mateixa llengua que l'asturlleonès, atès que hi ha un munt de semblances que les agermanen i que la seva inclusió en el portuguès no encaixa culturalment avui dia a Galícia. De vegades, també és considerat, igual que el portuguès, dialecte del Galaicoportuguès, per llur semblança.
  • Mossàrab: extingida entre els segles XVI i XVIII.
  • Portuguès (português, s. XII): llengua oficial de Portugal, i cooficial amb el castellà a Galícia (on adopta el nom de gallec), tot i així molta gent considera la llengua gallega com a independent del portuguès. El gallec i el portuguès eren la mateixa llengua fins als darrers segles.

Llengües occitanoromàniques

Llengües gal·loromàniques

Llengües retorromàniques

  • Rètic: Dialectes romanxs (rumantsch): sursilvà, sutsilvà, surmirà, puter i vallader formen els cinc dialectes escrits, que es parlen a Suïssa (en el cantó dels Grisons). Interromanx (rumantsch grischun): espècie de lingua franca romanxa emprada a Suïssa per a unificar la vintena de dialectes romanxs, i que es recolza sobretot en el sursilvà, el vallader i el surmirà. L'interromanx és una llengua oficial en el cantó suís dels Grisons.
  • Ladí (ladín): emprats als Dolomites, a la Ladínia (Itàlia), es consideren una llengua regional.
  • Friülés (furlan): parlat a la província italiana de Údine, té l'estatus de llengua regional.

Llengües gal·loitalianes

Llengües italorromàniques (centre i sud)

Llengües balcorromàniques

Sard

  • Sard (sardu o limba sarda, s. XI), parlat a Sardenya. És una de les llengües romàniques més conservadores, la qual cosa es pot explicar atès el seu aïllament geogràfic. Ha conegut nombrosos superstrats, dels quals el català i el castellà són els més rellevants. S'hi distingeixen diversos dialectes: Campidanès, Logudorès, que constitueix la llengua considerada clàssica, Nuorès (nuorais). Els dos últims dialectes mencionats són més arcaïtzants que el primer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada