dimarts, 27 de maig de 2014


·       QUÈ ÉS UNA FAL·LÀCIA?
·       TIPUS DE FAL·LÀCIES:
Fal·làcies formals
Fal·làcies per raó del contingut:
Fal·làcia "ad hominem"(contra l'home)
Fal·làcia "tu quoque" (tu també)
Fal·làcia "ad baculum" (s'apel·la al bastó)
Fal·làcia "ad populum" (dirigit al poble)
Fal·làcia "ad verecundiam" (s'apel·lació a l'autoritat)
Fal·làcia "ad ignorantiam"
Fal·làcia de la falsa causa
Fal·làcia "ex populo
Fal·làcia de l'argument circular

Què és una fal·làcia?
Una fal làcia és un raonament que sembla vàlid però que no ho és. Si el raonament incorrecte té l'objectiu conscient d'enganyar llavors, a més s'anomena sofisma.

Fal·làcies formals
Són els raonaments que tenen una estructura lògica no vàlida. Són enganyosos  perquè  són semblants a formes vàlides de raonaments.
Exemples:

Si plou em mullo
No plou
______________
No em mullo
Tots els homes tenen pulmons
Tots els homes són mamífers
____________________________

Tots els mamífers tenen pulmons



Fal làcia "ad hominem" (contra l'home)
S'hi nega l'opinió d'algú sense fer referència al contingut de l'opinió sinó basant-se en una crítica a la persona que la sustenta o bé a les seves circumstàncies.
Exemple: Plató defensa que els filòsofs han de ser reis, tothom sap que Plató era un masclista, classista i defensor d'una societat sense cap tipus de llibertat, per tant els filòsofs no han de ser dirigents.

Fal làcia "tu quoque" (tu també)
Per demostrar que una determinada acusació és falsa, s'acusa a l'acusador d'allò mateix. Exemple: "el govern que jo presideixo no és corrupte, respecte a això de què m'acusa l'oposició, ells, quan governaven, també ho feien." "Tu que fumes m’estàs aconsellant que jo no fumi?"
Fal làcia "ad baculum" (s'apel·la al bastó)
S'hi dedueix una determinada conclusió recolzant-se únicament en les conseqüències negatives o desagradables que implicarà la negació de la conclusió.
Exemple: No pots suspendre cap més matèria, perquè si no deixaràs de sortir els dissabtes.

Fal làcia "ad populum" (s'apel·la al poble)
Les raons que s'exposen, que se sap prèviament que seran acceptades per l'auditori, no estan vinculades amb la conclusió i només pretenen exaltar els sentiments i emocions de la gent que els escolta. Són els arguments anomenats també com a demagògics.
Exemple: Si voleu més llibertat, més qualitat de vida, més prestacions socials, menys impostos, menys delinqüència i menys atur llavors voteu-me.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada