dimecres, 9 d’abril de 2014

MAR I CEL, d' Àngel Guimerà

ARGUMENT
Primer acte


Per a començar es fa una petita introducció situant els fets que després marcaran l'obra, l'expulsió dels moriscos.  
Saïd és el capità d'un vaixell de corsaris algerians, que han fet presoners a un grup de cristians després d'assaltar la seva nau. Saïd, com el mateix Guimerà, és un mestís, el seu pare era musulmà i la seva mare cristiana, vivien tranquil·lament a la Península Ibèrica. Com que van matar el seu pare, la mare va decidir marxar amb l'expulsió dels moriscos de 1609.
 Som en alta mar i en un vaixell de corsaris que acaben de guanyar una batalla i han aconseguit un gran botí, un grup de cristians. Els pirates musulmans tenen presos a unes persones cristianes, d'alts càrrecs a Espanya. Saïd, l'arraix, està greument ferit i sabem que Ismul, el metge, és mort i que l'única que el pot atendre és Blanca, la presonera cristiana que anava per a monja. Saïd ordena que li portin la cristiana perquè li curi les ferides. Entre els corsaris es destaquen els següents: Hassèn, la mà dreta de Saïd, fidel com un gos; Malek, rival en el poder sobre el vaixell i Joanot, personatge que es manifesta ambigu i demostra la seva gran enyorança del món cristià. 

Entre els cristians, a part de Blanca, apareixen Carles, el seu pare, i Ferran, cosí de Blanca i enamorat d'ella des de la seva infantesa, abans de fer-se novícia. Agraït per la cura, Saïd li otorga a Blanca més privilegis que a la resta de presoners i amb el temps s'enamora d'ella. A través de les trobades per curar Saïd, Blanca ha sentit aparèixer dins seu un sentiment d'amor - compassió que la fa sentir molt culpable. Decideix matar-lo amb el seu punyal però no pot. Just en aquell moment entra un pirata. Després d'estar discutint ell explica a Blanca la seva història de quan era petit i de per què va acabar exercint com a corsari (a l'obra en aquest moment es pot apreciar un indici que hi haurà amor entre aquests personatges, Saïd i Blanca). Quan Saïd li explica a Blanca la història dels seus pares, l'emociona fins a fer-la plorar i ella comprèn que també s'ha enamorat de Saïd, sentiment que els confon a tots dos, ja que pertanyen a mons diferents i oposats i saben que el seu amor no serà ben vist per ningú.

 Segon acte

 Joanot, el cristià renegat, serveix el menjar als presoners, que comencen a desesperar-se de la seva situació. El sentiment amorós entre el pirata i la novícia va fent-se cada cop més fort. Malek vol matar Ferran i Saïd li diu que és un covard, el destitueix com a segon del vaixell i nomena Joanot en el seu lloc. En un monòleg, Joanot confessa que va matar la seva dona perquè era adúltera. Saïd, que ha permès que els cristians es parlin, escolta  com Ferran confessa el seu amor a Blanca i sent una gelosia incontenible. Mana que matin Ferran i Carles, però Blanca li diu que ella no estima Ferran i aconsegueix que siguin perdonats. Joanot, que també havia defensat els cristians, es baralla amb Malek. Saïd intervé en la batalla i en el seu moment més àlgid s'anuncia que es veu terra. L'arraix, per salvar Blanca ordena tornar enrere la nau mentre, a dalt, Joanot ha organitzat la revolta dels cristians contra els musulmans. Al final Joanot, un cristià renegat, company dels musulmans, decideix alliberar els presoners, que es fan amb el control del vaixell i maten als pirates. Els cristians  guanyen la batalla i quan intenten matar Saïd, Blanca s'interposa


Tercer acte

Els cristians governen la nau i relaten la batalla que s'ha esdevingut. Blanca munta guàrdia al camarot de Saïd perquè ningú li faci mal i quan la volen fer fora, amenaça de suïcidar-se amb el punyal que guarda zelosament. Tots intenten convèncer-la que deposi la seva actitud. Joanot diu que es farà passar per Saïd i el salvarà; Ferran intenta convèncer-la i s'adona que està molt enamorada de Saïd, i finalment Carles imposa la força i mana que la facin sortir, però, en el moment que els soldats van cap a ella, surt Saïd del camarot. Es lliura a Carles i provoca la compassió de Ferran i la desesperació de Blanca. Carles intenta matar-lo, però es desmaia de l'emoció. Ferran decideix ajudar-los a escapar de nit, amb una barca. Quan Saïd s'acomiada de Blanca, apareix Carles. El pare de Blanca renega de la seva filla en saber que estima un musulmà i intenta matar Saïd disparant-li, però Blanca es posa al mig i és ferida per la bala. Saïd agafa Blanca i tots dos salten al mar, morint. 

Al final, la mort dels dos protagonistes és l'única manera d'aconseguir estar junts en amor. Viuen en dos mons oposats, un és el mar i l'altre el cel, que només s'ajunten a l'horitzó que és la mort. Mig moribunds, es llancen al mar tots dos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada