Els verbs ser
i estar són verbs molt usuals que, de vegades,
usem malament perquè en català tenen un funcionament diferent dels
verbs equivalents de les llengües veïnes.
Verb ser
Verb ser +
compl. circumstancial de lloc (= trobar-se ):
En Pere és al
bar.
Els gossos són fora de casa.
Montclar és a la comarca del Berguedà.
Els gossos són fora de casa.
Montclar és a la comarca del Berguedà.
Per expressar
qualitats permanents o definidores:
La Maria és bona al·lota.
En Jaume és boig.
L'Anna és soltera / casada.
L'avi és mort / viu.
Aquest pis és bonic.
La neu és freda.
La bombeta és fluixa ( fa poca llum ).
La biga és torta.
En Jaume és boig.
L'Anna és soltera / casada.
L'avi és mort / viu.
Aquest pis és bonic.
La neu és freda.
La bombeta és fluixa ( fa poca llum ).
La biga és torta.
Si el subjecte és
inanimat i s'expressen qualitats transitòries (però definitòries
d'aquell moment):
La porta és
oberta. (ara)
La sopa és calenta. (ara)
La sopa és calenta. (ara)
Quan volem expressar
el temps en què ha de passar (passa o passarà) un esdeveniment:
La reunió serà
dilluns.
Verb estar
Verb estar +
complement circumstancial de lloc (= 'residir o viure en un lloc,
treballar-hi'):
Quan estaves (o
t'estaves) a Suïssa guanyaves més diners. ( vivies )
La Maria està al tercer pis. ( viu, resideix )
En Jaume està en una empresa alemanya. ( treballa )
La Maria està al tercer pis. ( viu, resideix )
En Jaume està en una empresa alemanya. ( treballa )
Per expressar
qualitats transitòries:
La Maria està
malalta.
Avui estic trista.
En Jaume està boig. ( avui )
La bombeta està fluixa. ( mal col·locada )
La biga està torta. ( mal col·locada )
Avui estic trista.
En Jaume està boig. ( avui )
La bombeta està fluixa. ( mal col·locada )
La biga està torta. ( mal col·locada )
Quan volem expressar
el temps que dediquem a fer una cosa:
Estic tot el
dia estudiant.
Estarem dues tardes per acabar el treball.
Estarem dues tardes per acabar el treball.
Els verbs ser
i estar
• Els verbs
estar i estar-se són sinònims quan
volen dir viure o residir en un lloc . Quan el verb estar
és sinònim de treballar no es pot substituir
per estar-se .
Jo estic a Barcelona
/ Jo m'estic a Barcelona. ( hi visc )
Jo estic a la Diputació. ( hi treballo )
Jo estic a la Diputació. ( hi treballo )
• Amb els
adjectius solter/casat, viu/mort, vidu/vídua se sol
fer servir el verb ser :
Sóc solter.
És viva.
És viva.
També s'accepta,
però, l'ús del verb estar quan es matisa alguna cosa
més enllà de la qualitat:
Estic casada amb el
fill del metge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada