dimecres, 9 d’octubre de 2013

Guilhem de Peitieu

 
 
 
Farai un vers de dreit nien:
non er de mi ni d'autra gen,
non er d'amor ni de joven,
ni de ren au,
qu'enans fo trobatz en durmen
sus un chivau.
Faré vers de no res dient:
no és de mi ni d'altra gent,
no és d'amor ni de jovent,
ni res d'aital,
endormiscat l'anava fent
dalt d'un cavall.
No sai en qual hora'm fui natz,
no soi alegres ni iratz,
no soi estranhs ni soi privatz,
ni no'n puesc au,
qu'enaisi fui de nueitz fadatz
sobr'un pueg au.
No sé en quina hora vaig ser nat,
no sóc alegre ni irat,
no sóc feréstec ni apocat,
i tant se val,
que així vaig ser de nit fadat
sobre un penyal.
No sai cora'm sui endormitz,
ni cora'm veill, s'om no m'o ditz;
per pauc no m'es lo cor partitz
d'un dol corau;
e no m'o pretz una fromitz,
per Saint Marsau!
No sé quan sóc ben adormit,
ni quan despert, si no m'ho han dit;
per poc se m'és el cor partit
d'un dol coral;
i no m'importa un comí,
per Sant Marçal!
Malautz soi e cre mi morir;
e re no sai mas quan n'aug dir.
Metge querrai al mieu albir,
e no'm sai tau;
bos metge er, si'm pot guerir,
mor non, si amau.
Estic malalt i em crec morir;
i només sé el que sento dir.
Metge voldré al meu albir,
i no en sé tal;
que serà bo si em pot guarir,
més si no mal.
Amigu'ai ieu, non sai qui s'es:
c'anc no la vi, si m'aiut fes;
ni'm fes que'm plassa ni que'm pes,
ni no m'en cau:
c'anc non ac norman ni franses
dins mon ostau.
Amiga tinc, no sé qui és:
mai no l'he vist, però l'hi tinc fe;
no em complau ni em fa el pes,
però tant se val:
car no hi ha cap home de bé
al meu casal.
Anc no la vi et am la fort;
anc no n'aic dreit ni no'm fes tort;
quan no la vei, be m'en deport;
no'm prez un jau:
qu'ie'n sai gensor e belazor,
e que mais vau.
Mai no l'he vist i l'amo fort;
mai no m'ha fet favor ni tort;
quan no la veig, n'estic joiós;
m'importa un gall:
sé de bellesa i distinció,
que molt més val.
No sai lo luec ves on s'esta,
si es en pueg ho es en pla;
non aus dire lo tort que m'a,
abans m'en cau;
e peza'm be quar sai rema,
per aitan vau.
No sé el lloc vers on s'està
si és en puig o és en pla;
no goso dir el tort que em fa,
parlar no em val;
i em pesa tant quan amb mi està
que fugir em cal.
Fait ai lo vers, no sai de cui;
e trametrai lo a celui
que lo'm trametra per autrui
enves Peiteau
que'm tramezes del sieu estui
la contraclau.
He fet el vers no sé de qui;
i el trametré en aquell qui
el trametrà de part de mi
envers Peiteau,
perquè em trameti en estotgí
la contraclau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada