Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn (1) ,fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural, i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran a terra com a gran remei.
Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de cera (2); la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria, ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermes voluntats i que sempre us tindré present.
Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè, vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.
[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i [que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar en l’esdevenidor.
Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la mort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat, però, pel meu destí, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà fent humil resposta.
Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança m’anima; a mi no em plau que la meva vida sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits amb fets els provaré.
Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc de daus us compararé.
(1) Mestral, ponent, xaloc, llevant, gregal i migjorn són noms de vents.
(2) Els dons fets de cera són els exvots:"Objecte que s’ofereix en do a Jesucrist, a la Verge, a un sant, en compliment d’un vot, en record d’un benefici rebut, que es penja a la paret, al sostre, del temple, de la capella, etc"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada