dijous, 26 de novembre de 2009

El Tsar Saltan





















Seguint el viatge fantàstic que fem pels cinc continents, avui arribem a Rússia, el país més gran del món.

Fa mil anys, el tsar Saltan governava la vella Rússia. Però malgrat que era un jove ben plantat, valent i elegant, encara no havia trobat esposa.

Una tarda, mentre passejava avorrit pels corredors de palau, va escoltar per casualitat la conversa que tenien tres nobles germanes.
- Si jo em casés amb el tsar -va dir la duquessa Alexandra, la més petita de les tres-, li donaria un fill tan bell, que estic segura que amb els anys es convertiria en el millor rei del món.
Quan el tsar Saltan va sentir això, de seguida va pensar que aquella al·lota amb cara de nina, era l'adequada per casar-s'hi. I, sense perdre temps, es va posar l'uniforme més elegant que tenia i va anar a buscar la duquessa per demanar-la en matrimoni.

Va ser un casament preciós, el més bonic que es recorda en tota la vella Rússia. Els festejos van durar cinc dies, van ballar i menjar fins que no van poder més. Tot el país estava feliç. Bé, tots no... Tothom menys les dues germanes de la duquessa... que es morien d'enveja.

Al cap d'uns quants mesos, el tsar Saltan se'n va anar a la guerra. Havia d'anar a l'altra punta del regne, per enfrontar-se amb l'exèrcit del sanguinari Genguis Khan.

Però mentre el tsar guanyava batalles muntat sobre el seu cavall de pura raça, la duquessa Alexandra va donar a llum un nen preciós, a qui va batejar amb el nom de Guidó.

En Guidó era un nadó sa, de cabells rossos i galtes vermelles. Un nen preciós.
Però vet aquí que les dues germanes envejoses van afanyar-se a escriure una carta al tsar Saltan. Li explicaven que la duquessa Alexandra havia portat al món un nen horrible i esquifit, la criatura més lletja i malaltissa que es podia imaginar. Un nen que no era digne del seu pare i, encara menys, de convertir-se en tsar de totes les Rússies.

Era tot mentida, és clar, però ho van fer per pura enveja, perquè eren incapaces de perdonar-li a la pobra Alexandra que ella hagués sigut l'escollida per casar-se amb el tsar.
Quan el tsar va llegir aquella carta... Mare meva! Es va posar fet una fúria, perquè s'ho va creure tot de dalt a baix.
- La duquessa no ha complert la promesa de donar-me un fill digne de ser més bon rei que jo -va cridar mentre estripava la carta.
Abatut i cec de ràbia, el tsar Saltan va enviar a palau unes ordres molt clares. Condemnava la duquessa Alexandra i el seu fill, Guidó, a ser llançats al mar dins d'un barril.
I així es va fer.

La duquessa i el seu fill van navegar a la deriva durant anys i panys. Tants anys, que el petit Guidó va tenir temps de fer-se gran dins del barril.

Per fi, un dia van arribar a les costes d'una illa deserta. I, abans de posar els peus a terra, en Guidó i la seva mare van contemplar una escena increïble: van veure com un falcó atacava un cigne blanc que es defensava com podia a pocs metres de la platja.

El jove Guidó va reaccionar immediatament espantant el falcó i salvant el cigne d'una mort segura. I quina va ser la seva sorpresa quan va descobrir que aquell cigne... era un cigne que tenia poders màgics.

El cigne encantat estava tan agraït, que va fer aparèixer del no res un fabulós palau d'or massís on es van instal.lar en Guidó i la seva mare. I als voltants del palau, van començar a sortir casetes com bolets, fins a formar una gran ciutat.

En Guidó va ser coronat tsar i va regnar a l'illa durant un llarg període de pau i prosperitat.

Al cap d'un quant temps, una barca estrangera va atracar al moll de l'illa. Era el vaixell d'uns comerciants que s'havien perdut quan anaven cap a Rússia. Els tres homes van explicar a en Guidó que anaven a veure el tsar Saltan per vendre-li unes mercaderies que duien a les bodegues de la nau.

En Guidó sabia qui era el tsar Saltan. Sabia que era l'home que els havia expulsat del país quan ell era molt petit. Però malgrat això, en Guidó era un home tan noble que no li guardava rancor. Així doncs, va cridar els tres navegants i els va demanar un favor.
- Senyors -va dir-. Aquests regals, els heu de lliurar al tsar Saltan. Digueu-li que són de part del rei Guidó, un humil servidor.
Quan la mar va calmar-se, els tres navegants van partir de l'illa en direcció cap a Rússia. Al cap d'uns quants dies, es presentaven davant del tsar Saltan.
- Majestat -va dir un dels mariners-, aquests presents els envia Guidó, rei d'una illa on tot és meravellós, senyor d'un castell d'or massís, propietari d'una riquesa incalculable.
El tsar Saltan va obrir els regals i va endevinar que tots valien una fortuna.
- Mmmm! -va pensar el tsar en veu alta-, potser seria interessant que li fes una visita, a aquest jove rei.
Dit i fet. El tsar Saltan i tot el seu seguici van fer-se a la mar i se'n van anar cap a l'illa del rei Guidó.
Ja us podeu imaginar quina cara va fer el tsar Saltan quan va entrar al saló del tron i hi va trobar la duquessa Alexandra. La que un dia va ser la seva estimada. I la seva sorpresa encara va ser més gran, quan van explicar-li que el jove i majestuós rei Guidó..., era el seu fill.

Va ser llavors quan es van destapar totes les mentides inventades per les dues germanes de la duquessa Alexandra. El tsar Saltan va descobrir que tot el que deia aquella maleïda carta que va rebre quan era a la guerra, era fals de cap a peus. Que tot havia sigut un engany per separar-lo de la seva estimada Alexandra.

El tsar Saltan no va perdonar mai les dues germanes envejoses, que tant de mal havien fet amb les seves mentides. Va demanar perdó a la duquessa Alexandra, i li va suplicar que tornés a viure amb ell a palau.

En Guidó, en canvi, es va quedar a l'illa on va continuar regnant durant molts, molts anys, fins a convertir-se en un dels tsars més savis i bondadosos de la història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada