BERNART DE VENTADORN (...1147-1170...)
- QUAN VEIG L'ALOSA ALETEJAR
- Quan veig l'alosa aletejar
- joiosa al raig matinador,
- com defalleix i es deixa anar,
- que el cor li vessa de dolçor,
- tan gran enveja m'ha copsat
- d'aquell ocell que veig joiós,
- que em meravell que el cor, dardat
- pel gran desig, no en resti fos.
- Ai las, que poc que sé d'amar,
- tant que me'n creia sabedor!
- Perquè d'amar no em puc estar
- la qui no sap raó d'amor.
- Roba el meu cor, que és furt malvat,
- i el cor del món i el seu, tots dos,
- i fuig, deixant-me, en soledat,
- desigs ardents, cor anhelós.
- Senyor de mi no só d'ençà
- d'aquell instant enfollidor
- que em va deixar sos ulls mirar,
- mirall plaent de gran claror.
- Oh mirall, des que m'hi he guaitat,
- m'he mort endintre sospirós,
- car ensinsant-m'hi, m'hi he ofegat,
- així en la font Narcís formós.
- Dames que em feu desesperar
- ja no em tindreu per defensor,
- que si us solia perdonar
- ara heu perdut el meu favor.
- Veig que cap dama no m'ha aidat
- davant la qui em forneix dolors,
- car totes sou en falsedat
- iguals a infondre les llangors.
- La meva dama advera pla
- que és dona, cimbell traïdor;
- oblida el que ha de desitjar
- i fa allò que és ofenedor.
- Caigut avall, só malfadat
- com foll que es llança als xucladors.
- De massa enlaire que he pujat
- ara em fereix un fat irós.
- De pietat ja no n'hi ha
- - jo mai no en fui coneixedor -,
- car qui l'hauria de servar
- no en té pas gens. Qui en té, Senyor?
- Oh, quina estranya crueltat,
- deixar que em mori, dolençós,
- orbat de bé i de pietat,
- sense l'ajut d'ella, amorós!
- Puix que no em val plorar o pregar
- ni el dret que tinc pel meu dolor,
- i el meu amor és ben en va,
- ja no li faig cap més llaor.
- M'allunyo d'ella, ja he finat,
- m'ha mort i marxo malmirrós
- no sé pas on, exiliat
- de sa volença, entre foscors.
- Tristany, si res no us he donat,
- és perquè fujo, corcuitós,
- d'amor i joia bandejat,
- deixant el cant, a exili ombrós.
Versió original i comentari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada